diumenge, 19 de juliol de 2009

COM UN POMER ENTRE ELS ARBRES...

Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m’és dolç al paladar.
M'ha fet entrar al celler
i enarbora sobre mi la senyera de l’amor.
Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d’amor.
Té l’esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m’abraça.

Del Càntic dels càntics (Ct 2: 3-6)

Per dir sí (pàg. 24)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada