El descocat passeig,
els llums de la ciutat,
el tràngol despietat,
provoquen ton mareig.
Esvalotada et veig
passant entre el brogit,
de braç amb ton marit
per ofegar el panteix.
I et sembla canviat
el món sobtadament,
i et trobes diferenta
i et creus haver deixat,
molt lluny, una parenta
com tu, precisament.
Guerau de Liost
Per dir sí (pàg, 49)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari